Casa Rocamora | Manuel Rocamora
1373
page,page-id-1373,page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,ajax_fade,page_not_loaded,boxed,select-child-theme-ver-1.0.0,select-theme-ver-3.8.1,,wpb-js-composer js-comp-ver-5.1.1,vc_responsive
Manuel Rocamora Vidal

Manuel Rocamora Vidal va néixer a Barcelona el 1892. Pertanyia a la burgesia catalana i va ser un dels col·leccionistes més importants de la ciutat, a més de pintor, escriptor i mecenes.

 

És conegut, en gran part, per ser col·leccionista d’indumentària, però seria millor definir-lo com un “col·leccionista de col·leccions”, atès que va reunir moltes altres compilacions, com ara pintures, exlibris, ceràmica o mascarons de proa, per citar tan sols alguns exemples.

 

Va estudiar Belles Arts a l’Escola Llotja de Barcelona sota la direcció del pintor Fèlix Mestres. Va cultivar tots els gèneres de pintura, amb una predilecció especial pel paisatge i la natura morta, i va organitzar exposicions individuals i col·lectives en nombroses galeries de la ciutat.

 

Tenia una relació de parentiu amb els pintors Ramon Casas i Anglada Camarasa, i es va relacionar amb els artistes i intel·lectuals protagonistes del Modernisme català, com ara Picasso, Rusiñol, Apel·les Mestres i Enric Granados. Entre els seus amics íntims podem citar l’escultor i dibuixant Ismael Smith, la cantant Mercè Plantada i el ceramista Josep Maria Gol. A més, va mantenir contacte amb personatges tan coneguts com Pablo Picasso o Josephine Baker.

 

Va ser membre fundador d’Amics dels Museus de Catalunya i el principal promotor de la rehabilitació del carrer de Montcada com a focus cultural i museístic.

 

Va morir a Barcelona el febrer del 1976, després de rebre la Medalla al Mèrit Cultural i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona com a reconeixement a la trajectòria de tota una vida dedicant esforços i recursos al col·leccionisme.

Pintor

 

Com a pintor, no se’l pot considerar un amateur. Després d’estudiar Belles Arts a l’Escola Llotja de Barcelona, sota la direcció del pintor Fèlix Mestres, va organitzar nombroses exposicions individuals i col·lectives en galeries de la ciutat.

 

La seva obra és extensa, i comprèn l’oli sobre tela, l’aquarel·la o el gravat. És d’estil realista i decoratiu, molt francesa i, en molts casos, amb matisos que recorden Paul Cézanne. La temàtica és variada: paisatges, natures mortes, gerros de flors i figures.

 

  • 1929, La Pinacoteca
  • 1931, Galeries Laietanes
  • 1934, Galeries Syra
  • 1936, Galeries Syra
  • 1940, Sala Busquets
  • 1942, Galeries Argos
  • 1943, Palau de la Virreina
  • 1944, Galeries Argos
  • 1946, Galeries Franquesa
  • 1954, Galeries Argos
  • 1964, Sala d’Art Modern
  • Galeries Espanyoles
  • Galeries Espanyoles
  • 1974, Sala Llorens (abans, Galeries Espanyoles)
Escriptor

 

Gran coneixedor de la història gran i petita de la nostra terra, el col·leccionista és, a més, un bon escriptor. Els seus llibres, llistats tot seguit, ens revelen els temes que més li interessaven: aerostàtica, botànica, moda, música

 

  • Un siglo de modas barcelonesas, 1750-1850. Barcelona, 1944.
  • Historia de la navegación aérea en Barcelona. Barcelona, 1948.
  • Estancia y fallecimiento del botánico La Gasca en Barcelona, 1834-1839. Barcelona, 1955.
  • Abanicos históricos y anecdóticos. Barcelona, 1956.
  • Fernando Sor. Ensayo biográfico. 1778-1839. Barcelona, 1957.
  • El capitán Lunardi. Caballero del aire. Barcelona, 1960.
  • Conciertos de Liszt en Barcelona. 1845. Barcelona, 1967.
  • Breves datos biográficos del pintor Luis Menéndez. 1716-1780. Barcelona, 1972.

 

A més, va redactar diversos catàlegs, especialment de la seva col·lecció d’indumentària quan aquesta es va exposar públicament, i va col·laborar en diverses revistes d’art i diaris.

 

Rocamora es podria definir com un bibliòfil i un molt bon lector. El seu llegat també inclou una biblioteca amb més de 5.000 volums de temàtiques diverses, en la qual destaca de manera especial el fons dedicat a la història de la indumentària.

casa-rocamora-barcelona_escritor
Col·leccionista

 

Des de ben jove es va aficionar al col·leccionisme, perquè la casa dels seus pares estava plena d’obres d’art i vestits que guardava la seva mare cada temporada. Va començar col·leccionant ceràmica, però atesa la fragilitat del material, que li va fer perdre unes peces precioses d’Alcora, es va decantar principalment per la indumentària antiga.

 

Durant 55 anys va aconseguir reunir més de quatre mil peces, entre vestits, calçat, mitges, guants, bosses de mà, barrets, ventalls i nines d’època. Es va especialitzar en roba femenina del Renaixement fins als inicis del segle xx; triava sempre peces d’una qualitat exquisida, les quals adquiria viatjant per Espanya, Europa i part d’Amèrica. També va rebre donacions, com és el cas d’un vestit que va pertànyer a Grace Kelly.

Va donar la col·lecció d’indumentària a la seva ciutat, origen del desaparegut Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora, ubicat al Palau Marquès de Lió del carrer de Montcada. Actualment, part d’aquesta col·lecció s’exposa al Museu del Disseny de Barcelona.

 

Altres col·leccions que destaquen són les de targetes de visita, exlibris, objectes relacionats amb l’aerostàtica, llibres, reclams publicitaris de botigues barcelonines antigues, documentació d’altres segles, gravats, mascarons de proa, porcellana, ceràmica d’Alcora, pitjapapers, medalles, jocs de naips, autògrafs i cartes autògrafes, segells… Res no escapava al seu finíssim instint de col·leccionista.